Back سيرياليزم Arabic Serialismu AST Serialismus Czech Serialisme Danish Serielle Musik German Serialism English Seria muziko Esperanto Serialismo Spanish Seriaalne muusika Estonian Serialismo Basque
El serialisme és un mètode de composició musical que va sorgir el segle xx. Es tracta d'un desenvolupament teòric i pràctic del dodecafonisme, o mètode de composició amb dotze sons,[1] creat pel compositor austríac Arnold Schönberg del qual s'extreu com a element fundacional el principi serial.
El terme «serialisme integral» fa referència a l'ús de les sèries dodecafòniques originals respecte de paràmetres musicals diversos (ritme, altura, dinàmiques…),[2] encara que a Europa s’han emprat diversos termes com serialisme general o múltiple per tal de diferenciar-se de l'estil dodecafònic.
Compositors com Arnold Schönberg, Anton Webern, Alban Berg, Pierre Boulez, Luigi Nono, Karlheinz Stockhausen, Milton Babbitt, Elisabeth Luytens, Jean Barraqué, Robert Gerhard fan servir aquesta tècnica en gran part de les seves obres. Altres autors com Luciano Berio, Béla Bartók, Benjamin Britten, John Cage, Aaron Copland, Olivier Messiaen, Ruth Crawford Seeger, Dmitri Xostakóvitx i Ígor Stravinski l'utilitzen només en algunes obres completes o fins i tot en alguna part d'aquestes.
La idea de serialisme també s'aplica de diverses maneres a les arts visuals, disseny i arquitectura,[3][4] i el concepte musical també s'ha adaptat a la literatura.[5][6][7]
- ↑ «serialism | music | Britannica» (en anglès). [Consulta: 13 novembre 2022].
- ↑ Whittall, 2008, p. 273.
- ↑ Bandur, 2001, p. 5, 12, 74.
- ↑ Gerstner, 1964, passim.
- ↑ Collot, 2008, p. 81.
- ↑ Leray, 2008, p. 217–219.
- ↑ Waelti-Walters, 1992, p. 37, 64, 81, 95.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search